hola

Desactiva els comentaris

NOVA ADREÇA

PER MILLORAR LA INTERACTIVITAT AQUEST BLOG CANVIARÀ DE PLATAFORMA A WORPRESS L’1 DE SETEMBRE, COM QUE NO SÉ REDIRIGIR-LO, ESCRIC LA NOVA ADREÇA AQUÍ, HAN ESTAT GIREBÉ 8000 VISITES EN UN ANY, EN 68 POST, COM A CUORIOSITAT DIR-VOS QUE EL MÉS VISITAT I DESCARREGAT HAN ESTAT ELS POWER POINTS PER ADOLESCENTS, ESPECIALMENT EL DE L’ASSERTIVITAT AMB 240 DESCÀRREGUES DE L’ARXIU, PERÒ AQUESTA PLATAFORMA NO TÉ GAIRES PRESTACIONS D’AQUI EL CANVI.

 

http://desdelesgolfes.wordpress.com/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Desactiva els comentaris

NOVA ADREÇA

PER MILLORAR LA INTERACTIVITAT I LES PRESTACIONS  AQUEST BLOG PASSARÀ A LA PLATAFORMA WORPRESS L’1 DE SETEMBRE LA NOVA ADREÇA ÉS :

http://desdelesgolfes.wordpress.com/

Desactiva els comentaris

I ARA AIRE…

  Amb aquest post deixaré inactiu el bloc per un temps, degut a  un petit viatge vacacional que no en deixarà gaire temps per connexions, i si en trobes centraria els meus esforços en “mudar “ el bloc de Plataforma a WordPress. 

Per aquestes vacances, me’n duré dues lectures que ara presento, ambdós enfocades amb el que serà el meu gran repte en la tornada de vacances, consolidar la feina feta a l’IES LES TERMES, per poder abandonar-lo amb satisfacció al finalitzar el curs 2008/09.  

Un d’ells és del gran pedagog , actualment Secretari General de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (OEI)., Alvaro Marchesi , es tracta del llibre que dur per títol : Qué  será de nosotros, los malos alumnos ,explica el seu punt de vista partint de la premissa que el sistema educatiu actual fa un procés d’exclusió dels pitjors alumnes mitjançant un sistema de filtres que deixa fora als alumnes menys capaços, i això fa que sigui més difícil per a ells l’accés a una vida laboral i social, i com sap el lector del meu bloc aquesta és la meva especialitat professional. 

L’altre és d’un amic i encara no està publicat, no dubteu que quan el publiqui i se sàpiga el seu nom definitiu, en faré resó.

 

1 comentari

FER LA PRIMERA OFERTA ENS PERJUDICA O ENS AJUDA?

Vull recuperar una reflexió al voltant de la seguent afirmació:fer la primera oferta ens proporcionarà sempre avantatge estratègic en una negociació. L’anàlisi d’aquesta frase en correspon a l’assignatura de Negociació de Conflictes de l’UOC, i  la penjo per si algú li val la pena .

Per a considerar aquesta afirmació com a bona, ens caldrà abans una feina de camp important, que si la fem bé , possiblement ens durà a l’èxit en la negociació. Jo sóc dels que pensa, que en una negociació sempre cal planificar abans quin serà el moviment següent a la nostra intervenció per part de l’altre part, no per què el farà (conceptes que sovint es confonen), sinó què farà?, això ens donarà avantatge en la negociació. Per fer això cal saber abans moltes coses : quin es el valor de reserva de l’altre part,  de quina informació disposa, , quines a fonts de poder negocial té , … 

Si tot això es coneix, inclús més coses, contra més informació s’arribi a recopilar de l’altre part, més sabrem sobre el valor de reserva de l’altre part i sobre la possible resposta de l’altre, és només en aquesta situació que podríem dir que l’afirmació que se’ns presenta  la considerarem  com a certa, ja que si pel contrari fem la primera oferta sense tenir gaire informació sobre l’altre podem quedar-nos curts o passar-nos amb la proposta, amb els perills que això comporta: arribar a un acord lluny del valor de reserva mínim de l’altre, ruptura de la negociació , etc. 

En conclusió jo diria que fer la primera oferta, ens pot proporcionar certa posició de privilegi en la negociació, sempre i quan es tingui un nivell de coneixement de les opcions de l’altre part alt, sinó millor abstenir-se, ja quer la primera oferta pot marcar molt la zona on es mourà el possible acord.

 

2s comentaris

AGRAIMENT A SANT FOST

  Avui he anat a Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, el meu propòsit era clar parlar amb la nova alcaldessa i el nou regidor de personal sobre la meva situació laboral . (se m’acaba l’excedència a l’octubre de 2008) 

Feia dies que no passava per aquesta localitat ,que tant bé en va acollir en el passat, aprofitant les vacances he arribat tres hores abans de la cita, temps que he emprat saludant vells companys , amics i coneguts, en definitiva gent de Sant Fost.  

I ho he de dir clarament i sense voltes, ha estat un gran plaer per a mí, i un honor grandíssim haver estat acollit per tots i totes amb un “carinyo” especial, i és que si com diu el Diccionari de la Gran Enciclopèdia catalana ,l’agraïment sorgeix quan una persona se sent en deute amb una altra persona o abstracte, perquè li ha produït algun bé, li ha prestat un servei o li ha fet algun regal., sense cap mena de dubte jo li estic molt agraït a Sant Fost de Campsentelles, i les seves gents, per tot el que m’han donat. 

Com sempre he trobat el poble en constant evolució, amb nous equipaments (Ateneu) i serveis més actuals, he trobat un nou equip de govern amb molta voluntat de fer les coses bé   i tirar endavant, de fet la nova  alcaldesa és una persona humanament estupenda, fa anys que ens conèixem i ara que hem pactat que  finalment  no m’incorporaré de nou a les estructures de l’Ajuntament  , ho puc dir sense ànims de que soni a "piloteig".

La veritat és que hem estat d’acord en que el millor tal i com estan les coses ara era no tornar en aquests  moments, ara bé he de dir que tot i que el meu cap pensa que és la millor decisió, el meu cor s’ha entristit una mica quan he sortit de Sant Fost. 

M’he sentit acollit i estimat , i això és molt, gràcies a tots.

Desactiva els comentaris

Els espais de benvinguda…

 

Ni espectacularitat, ni reinterpretacions, ni voltes de rosca; només neutralitat i rigor informatiu dels fets això és l’únic que busco quan llegeixo la premsa. Aquests  titular que de la portada de EL PAIS del dia 12 de juliol ens donen idea de com és de difícil saber la realitat del que passa el món de manera objectiva, per sort sobre aquest tema tinc experiència pròpia, ja que entre d’altres  una de les coses que m’agrada fer, és rebre i conèixer a tots els alumnes que arriben a l’IES el primer dia. 

Certament, per una ment progressista és difícilment integrable, el contingut d’aquesta nota, el sol fet d’optar per no integrar en el mateix espai educatiu els nouvinguts, pot crear i crea de fet dissonàncies greus amb el seu ideari.

 Ara bé, la realitat és que són molts els alumnes que arriben un cop iniciat el curs, i que no tenen ni idea de l’idioma, si a sobre se li suma un retard d’aprenentatge en la seva llengua el resultat és segur: no només fracàs escolar sinó també fracàs social , ja que no s’arriben a integrar mai. Per pal·liar aquestes situacions a Catalunya es varen crear les Aules d’acollida (a l’IES Les Termes en teníem dos aquest curs) i tot i el fantàstic treball dels professionals que les conformen, no donen  a l’abast o no hi ha prou.

Sovint aquest desbordament de tasques dels profes d’aquestes aules, els provoquen tensions, no només a ells sinó també amb la resta de la comunitat educativa que no hi veu la utilitat, o millor dit que creu que se’n podria treure més rendiment. És en aquest punt que es situen, segons entenc, aquests espais d’acollida nous, per tant de que l’alumne ja s’integri amb uns coneixements mínims de la llengua, que si més no afavoriran el seu procés d’integració social a les aules, per tant hem de veure com funciona,  d’entrada és un posicionament, i això és el que cal posicionaments ferms i valents, jo li dono el benefici dels temps, i m’agrada que el Departament d’Educació sigui així de valent

 Un altra cosa és el titular d’EL PAIS, més que un article sembla un editorial, i mira que en sap greu,només els manca dir que a Catalunya som racistes, cadascú pot tenir la seva opinió, legítimes totes si estan ben argumentades i són respectuoses, ara bé l’article està ple d’opinions parcials, quina llàstima!!! No vull ni pensar que diran altres publicacions i mitjans del tema…

PER CERT AVUI DILLUNS 14 DE JUNY GRAN REFLEXIÓ DE’N JORDI SÀNCHEZ (FUNDACIÓ BOFILL) AL VOLTANT DEL TEMA A LA PUBLICACIÓ JA CITADA:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/acogida/alumnos/inmigrantes/elpepiespcat/20080714elpcat_4/Tes_4/Tes

3s comentaris

LES NOTES

Avui ha estat un dia de notes per a mi, sortint del curs que faig aquests dies a Rosa Sensat, aquest matí ha començat a sonar el mòbil, eren les notes de l’UOC (ara venen al telèfon) , al arribar a casa correns negitòs he anat a obrir l’ordinador i veure la nota de les opos (unes altres que estic fent ara*1) que l’aplicatiu havia dissenyat i tot plegat de cop i volta llegint la premsa amb deteniment al capvespre, he pensat que se n’ha fet de les cartilles escolars d’abans i la interacció professor-alumne? On hi ha el tracte humà de saber en què t’has equivocat o que has fet molt bé? Això m’ha fet pensar que com amínim està molt bé aquesta idea del departament de tornar la primària a les notes númeriques, és un primer pas, per què no ens haurem passat de "progres"?

*1 Si si unes altres, jo soc dels que pensa que èsser funcionàri no és garantia de res, per això com ja sap el lector del meu bloc tot i haver gaunyat dues plaçes, ara he decidit canviar.

Desactiva els comentaris

Podem parlar avui en dia de crisi de l’Estat de Benestar en el cas Català?

Presento una reflexió feta en el marc del debat sobre l’estat de l’economia catalana, comparada amb el model europeu, i amb la idea aflorant de la crisi de l’estat de Benestar, dins el context de l’UOC.

D’entrada cal dir que l’Estat del Benestar, és un bon model que encara perdura els nostres temps i que més que una crisi el que està travessant és un període de transformació i acomodació els nous temps, hi ha  diferents factors que aprofundeixen en aquesta tesis:

 Ø      La globalització.-  Afecta i molt a l’ESTAT DEL BENESTAR , fonamentalment la competència en producció dels països asiàtics. 

Ø      Els ”abusos”  o el “frau” a l’ESTAT.-  fonamentalment  les persones fan servir diferents estratègies per fer servir les diferents prestacions que ofereix el model. 

Ø      Atur i el seu increment.- Quelcom que sovint sacseja l’economia d’una país i en conseqüència els seu model polític aplicable.

 Ø      Envelliment de la població i per tant més prestacions.-  És un ítem cabdal en la situació actual. 

Està  clar que el model català , tot i tenir que polir moltes coses, sobretot  aspectes sanitaris,en comparacions internacionals és un model que satisfà al ciutadà en general com a ESTAT DEL BENESTAR 

En conclusió  , l’ Estat ha d’ adaptar-se i evolucionar cap a les noves realitats socials (envelliment, immigració, globalització, atur, etc…). Evidentment sembla ser que s’ esta treballant en aquesta línia, encara que s’han de millorar els models de gestió.A priori, llavors, no podem parlar d’ una "crisi" en si mateixa per falta de finançament o be com he exposat per una manca de gestió eficaç, sinó mes be s’ha de parlar d’ una evolució.En els últims anys, part d’ aquesta evolució la hem pogut observar amb les privatitzacions, paro aquesta s’ha d’ entendre com a sinònim d’ una millor gestió i control dels serveis i no com una reducció en els drets d’ aquests en detriment de la població. 

 

Desactiva els comentaris

LA GRESCA UNA GRAN EXPERIÈNCIA AMB UN GRAN FÚTUR PER DAVANT


AQUI TENIU EL VIDEO DEL PROGRAMA " CONNECTA JOVE" UNA DE LES ÚLTIMES EXPERIÈNCIES

EDUCATIVES DE LA GRESCA, JOVES QUE ENSENYEN INFORMÀTICA ELS ADULTS

 

C orria l’any 1994 quan un grup de joves d’uns 20 anys, ens vàrem plantejar montar un esplai a "l’altra banda del riu". Erem , inicialment 6 joves, tres noies i tres nois, cinc veïns de Cerdanyola, certament allà on demanavem ajut , ja fos a les entitas veïnals, els

La Gresca, una experiència de treball comunitari contra l’exclusió social a través del lleure amb infants i joves

El Centre d’Esplai La Gresca treballa, des de 1994, en els barris Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons de Cerdanyola del Vallès i Ripollet, amb el desig d’educar infants i joves en el temps lliure amb una vocació transformadora i d’inclusió social. Aquests dotze anys són la història de la construcció d’un projecte compartit, creatiu i ambiciós, d’una feina feta amb il·lusió i esforç, partint d’una actitud i un compromís ciutadà i solidari amb l’entorn.

La història de La Gresca és la història d’una voluntat: d’un grapat de veïns i veïnes i amics i amigues de fora del barri que, lluny de delegar la responsabilitat a les institucions, any rera any s’han mobilitzat per la formació d’infants i joves i la millora de la vida del barri.

partits polítics, les escoles, ciutadans anònims, tots ens donàven el seu suport , o millor dit gairebé tots, però dels que ens van posar pals a les rodes millor no parlar-ne, allà ells amb la seva consciència.

Gairebe tots  erem estudiants de pedagogia, o quelcom similar , i teníem clar una cosa

 

 

Desactiva els comentaris