Llei de l’educació a Catalunya 3. SOBRE EL 14 DE FEBRER

Llegim a la premsa de diumenge 30 de desembre , veiem com  ens diu la data del 14 de febrer, com a possible per a que de manera unitària els sindicats de l’ensenyament, convoquin una vaga per l’aplicació de la nova Llei per l’Educació.  Mirem  dos aspectes sobre la notícia: 

1. Vaga unitària, fa temps que en el mon de l’educació no hi ha unitat sindical especialment des de la signatura del Pacte Nacional, on USTEC majoritari al sector, no va signar
2. Destaca la premsa l’especial implicació dels dos líders de les centrals sindicals estatals (CCOO i UGT) en el conflicte, quelcom insòlit fins ara.

 I és crec que el Departament ha de reaccionar, jo personalment ja m’he mostrat partidari de l’aplicació de les línies mestres de la mateixa, igual que jo ho van fer els sectors més renovadors de la pedagogia catalana actual, tanmateix tots varem dir que calia concretar el  desplegament de les línees mestres o la cosa perilla I és que a ningú se’ns escapa que la possible elecció de docents per parts de les direccions, també té una lectura dolenta, apart de les virtuts que el Departament ha presentat, i és que hi hagi escoles on el director faci servir altres tipus de criteris que no siguin pedagògics , per confeccionar la plantilla.

 Cal que el Departament doni garanties de que la redistribució de les plantilles , es farà d’acord a Principis bàsics com el d’igualtat d’oportunitats, és molt necessari que és facin públics quins seran els detalls de l’aplicació de la Llei, com , qui i de quina manera gestionaran els centres públics. Malahauradament els exemples propers no són gaire esperançadors, les administracions sovint van plenes de persones que no se sap per quina via van aconseguir una plaça i ara no hi ha qui les mogui, això no pot passar amb l’Educació, com tampoc l’exemple dels centres de gestió delegada que la pròpia Generalitat posa en marxa en matèria de menors, on sovint acaben treballant tot tipus de titulacions inferiors a les requerides, amb personal malpagat i explotat, i no pot pasar per què això baixa la qualitat final de l’atenció a més de crear un sistema de desigualtats entre centres important. 

Creguim el lector que sé del que parlo, a part de treballar a l’ Administració autonòmica actualment, tinc en propietat (tot i que actualment estic d’excedència) una plaça a una administració local, a més  he estat delegat de personal i president del comitè d’empresa en dos llocs diferents , tots ells relacionats amb l’administració, un Ajuntament durant cinc  anys  i l’altre un CRAE  privat en conveni en la DGAIA. 

Alhora demano al Departament, celeritat, doncs els que ens hem afanyat a donar suport als seus plantejaments, ho hem fet a cegues , confiant en que aquestes coses es resoldran, però cal explicar-ho amb caritat, i donant garanties a tots els agents, pares, docents i alumnes de transparència i respecte. 

En conclusió, penso que estem davant d’una oportunitat històrica de canviar les coses i canviar les tendències, crec que l’actitud el Departament ha estat valenta,un cop varem llegir la proposta alguns  pensarem que podien venir moltes batalles amb els sectors més conservadors i aposentats del marc de l’ensenyament actual però que valia la pena lluitar,per això ens  posicionarem amb rapidesa, però això no , no se’ns pot demanar que traicionem els nostres principis per tal d’aplicar una idea que sense unes instruccions clares ens pot girar la truita, i trobar centres públics regits per clans familiars o d’altres índoles, cal posar totes les peces sobre la taula, si es vol comptar amb tots cal fer-ho ja, la idea de que la proposta  de  Llei no té data d’entrada en el Parlament, no ens fa augurà un bon presagi, sota la meva òptica encara cal ser optimistes i esperar, ara bé, el xec de las confiança  té caducitat,en aquest cas l’han posat els sindicats, el 14 de febrer .

[@more@]

Tweet