Ni espectacularitat, ni reinterpretacions, ni voltes de rosca; només neutralitat i rigor informatiu dels fets això és l’únic que busco quan llegeixo la premsa. Aquests titular que de la portada de EL PAIS del dia 12 de juliol ens donen idea de com és de difícil saber la realitat del que passa el món de manera objectiva, per sort sobre aquest tema tinc experiència pròpia, ja que entre d’altres una de les coses que m’agrada fer, és rebre i conèixer a tots els alumnes que arriben a l’IES el primer dia.
Certament, per una ment progressista és difícilment integrable, el contingut d’aquesta nota, el sol fet d’optar per no integrar en el mateix espai educatiu els nouvinguts, pot crear i crea de fet dissonàncies greus amb el seu ideari.
Ara bé, la realitat és que són molts els alumnes que arriben un cop iniciat el curs, i que no tenen ni idea de l’idioma, si a sobre se li suma un retard d’aprenentatge en la seva llengua el resultat és segur: no només fracàs escolar sinó també fracàs social , ja que no s’arriben a integrar mai. Per pal·liar aquestes situacions a Catalunya es varen crear les Aules d’acollida (a l’IES Les Termes en teníem dos aquest curs) i tot i el fantàstic treball dels professionals que les conformen, no donen a l’abast o no hi ha prou.
Sovint aquest desbordament de tasques dels profes d’aquestes aules, els provoquen tensions, no només a ells sinó també amb la resta de la comunitat educativa que no hi veu la utilitat, o millor dit que creu que se’n podria treure més rendiment. És en aquest punt que es situen, segons entenc, aquests espais d’acollida nous, per tant de que l’alumne ja s’integri amb uns coneixements mínims de la llengua, que si més no afavoriran el seu procés d’integració social a les aules, per tant hem de veure com funciona, d’entrada és un posicionament, i això és el que cal posicionaments ferms i valents, jo li dono el benefici dels temps, i m’agrada que el Departament d’Educació sigui així de valent
Un altra cosa és el titular d’EL PAIS, més que un article sembla un editorial, i mira que en sap greu,només els manca dir que a Catalunya som racistes, cadascú pot tenir la seva opinió, legítimes totes si estan ben argumentades i són respectuoses, ara bé l’article està ple d’opinions parcials, quina llàstima!!! No vull ni pensar que diran altres publicacions i mitjans del tema…
PER CERT AVUI DILLUNS 14 DE JUNY GRAN REFLEXIÓ DE’N JORDI SÀNCHEZ (FUNDACIÓ BOFILL) AL VOLTANT DEL TEMA A LA PUBLICACIÓ JA CITADA:
Ara bé, la realitat és que són molts els alumnes que arriben un cop iniciat el curs, i que no tenen ni idea de l’idioma, si a sobre se li suma un retard d’aprenentatge en la seva llengua el resultat és segur: no només fracàs escolar sinó també fracàs social , ja que no s’arriben a integrar mai. Per pal·liar aquestes situacions a Catalunya es varen crear les Aules d’acollida (a l’IES Les Termes en teníem dos aquest curs) i tot i el fantàstic treball dels professionals que les conformen, no donen a l’abast o no hi ha prou.
Sovint aquest desbordament de tasques dels profes d’aquestes aules, els provoquen tensions, no només a ells sinó també amb la resta de la comunitat educativa que no hi veu la utilitat, o millor dit que creu que se’n podria treure més rendiment. És en aquest punt que es situen, segons entenc, aquests espais d’acollida nous, per tant de que l’alumne ja s’integri amb uns coneixements mínims de la llengua, que si més no afavoriran el seu procés d’integració social a les aules, per tant hem de veure com funciona, d’entrada és un posicionament, i això és el que cal posicionaments ferms i valents, jo li dono el benefici dels temps, i m’agrada que el Departament d’Educació sigui així de valent
Ni espectacularitat, ni reinterpretacions, ni voltes de rosca; només neutralitat i rigor informatiu dels fets això és l’únic que busco quan llegeixo la premsa. Aquests titular que de la portada de EL PAIS del dia 12 de juliol ens donen idea de com és de difícil saber la realitat del que passa el món de manera objectiva, per sort sobre aquest tema tinc experiència pròpia, ja que entre d’altres una de les coses que m’agrada fer, és rebre i conèixer a tots els alumnes que arriben a l’IES el primer dia.
Certament, per una ment progressista és difícilment integrable, el contingut d’aquesta nota, el sol fet d’optar per no integrar en el mateix espai educatiu els nouvinguts, pot crear i crea de fet dissonàncies greus amb el seu ideari.
Ara bé, la realitat és que són molts els alumnes que arriben un cop iniciat el curs, i que no tenen ni idea de l’idioma, si a sobre se li suma un retard d’aprenentatge en la seva llengua el resultat és segur: no només fracàs escolar sinó també fracàs social , ja que no s’arriben a integrar mai. Per pal·liar aquestes situacions a Catalunya es varen crear les Aules d’acollida (a l’IES Les Termes en teníem dos aquest curs) i tot i el fantàstic treball dels professionals que les conformen, no donen a l’abast o no hi ha prou.