Vull recuperar una reflexió al voltant de la seguent afirmació:fer la primera oferta ens proporcionarà sempre avantatge estratègic en una negociació. L’anàlisi d’aquesta frase en correspon a l’assignatura de Negociació de Conflictes de l’UOC, i la penjo per si algú li val la pena .
Per a considerar aquesta afirmació com a bona, ens caldrà abans una feina de camp important, que si la fem bé , possiblement ens durà a l’èxit en la negociació. Jo sóc dels que pensa, que en una negociació sempre cal planificar abans quin serà el moviment següent a la nostra intervenció per part de l’altre part, no per què el farà (conceptes que sovint es confonen), sinó què farà?, això ens donarà avantatge en la negociació. Per fer això cal saber abans moltes coses : quin es el valor de reserva de l’altre part, de quina informació disposa, , quines a fonts de poder negocial té , …
Si tot això es coneix, inclús més coses, contra més informació s’arribi a recopilar de l’altre part, més sabrem sobre el valor de reserva de l’altre part i sobre la possible resposta de l’altre, és només en aquesta situació que podríem dir que l’afirmació que se’ns presenta la considerarem com a certa, ja que si pel contrari fem la primera oferta sense tenir gaire informació sobre l’altre podem quedar-nos curts o passar-nos amb la proposta, amb els perills que això comporta: arribar a un acord lluny del valor de reserva mínim de l’altre, ruptura de la negociació , etc.
En conclusió jo diria que fer la primera oferta, ens pot proporcionar certa posició de privilegi en la negociació, sempre i quan es tingui un nivell de coneixement de les opcions de l’altre part alt, sinó millor abstenir-se, ja quer la primera oferta pot marcar molt la zona on es mourà el possible acord.
* Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …
No se sap molt bé que has fet una molt dur, la creació de la seva bella història sobre el lloc. Llavors, quin tipus de persones que busquen feina fan la redacció de tesis per escrit o tesi d’investigació.