Tweet

http://desdelesgolfes.wordpress.com/

Tweet

http://desdelesgolfes.wordpress.com/

Tweet

Per aquestes vacances, me’n duré dues lectures que ara presento, ambdós enfocades amb el que serà el meu gran repte en la tornada de vacances, consolidar la feina feta a l’IES LES TERMES, per poder abandonar-lo amb satisfacció al finalitzar el curs 2008/09.  

Un d’ells és del gran pedagog , actualment Secretari General de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (OEI)., Alvaro Marchesi , es tracta del llibre que dur per títol : Qué  será de nosotros, los malos alumnos ,explica el seu punt de vista partint de la premissa que el sistema educatiu actual fa un procés d’exclusió dels pitjors alumnes mitjançant un sistema de filtres que deixa fora als alumnes menys capaços, i això fa que sigui més difícil per a ells l’accés a una vida laboral i social, i com sap el lector del meu bloc aquesta és la meva especialitat professional. 

L’altre és d’un amic i encara no està publicat, no dubteu que quan el publiqui i se sàpiga el seu nom definitiu, en faré resó.

Tweet

Per a considerar aquesta afirmació com a bona, ens caldrà abans una feina de camp important, que si la fem bé , possiblement ens durà a l’èxit en la negociació. Jo sóc dels que pensa, que en una negociació sempre cal planificar abans quin serà el moviment següent a la nostra intervenció per part de l’altre part, no per què el farà (conceptes que sovint es confonen), sinó què farà?, això ens donarà avantatge en la negociació. Per fer això cal saber abans moltes coses : quin es el valor de reserva de l’altre part,  de quina informació disposa, , quines a fonts de poder negocial té , … 

Si tot això es coneix, inclús més coses, contra més informació s’arribi a recopilar de l’altre part, més sabrem sobre el valor de reserva de l’altre part i sobre la possible resposta de l’altre, és només en aquesta situació que podríem dir que l’afirmació que se’ns presenta  la considerarem  com a certa, ja que si pel contrari fem la primera oferta sense tenir gaire informació sobre l’altre podem quedar-nos curts o passar-nos amb la proposta, amb els perills que això comporta: arribar a un acord lluny del valor de reserva mínim de l’altre, ruptura de la negociació , etc. 

En conclusió jo diria que fer la primera oferta, ens pot proporcionar certa posició de privilegi en la negociació, sempre i quan es tingui un nivell de coneixement de les opcions de l’altre part alt, sinó millor abstenir-se, ja quer la primera oferta pot marcar molt la zona on es mourà el possible acord.

Tweet

 

Feia dies que no passava per aquesta localitat ,que tant bé en va acollir en el passat, aprofitant les vacances he arribat tres hores abans de la cita, temps que he emprat saludant vells companys , amics i coneguts, en definitiva gent de Sant Fost.  

I ho he de dir clarament i sense voltes, ha estat un gran plaer per a mí, i un honor grandíssim haver estat acollit per tots i totes amb un “carinyo” especial, i és que si com diu el Diccionari de la Gran Enciclopèdia catalana ,l’agraïment sorgeix quan una persona se sent en deute amb una altra persona o abstracte, perquè li ha produït algun bé, li ha prestat un servei o li ha fet algun regal., sense cap mena de dubte jo li estic molt agraït a Sant Fost de Campsentelles, i les seves gents, per tot el que m’han donat. 

Com sempre he trobat el poble en constant evolució, amb nous equipaments (Ateneu) i serveis més actuals, he trobat un nou equip de govern amb molta voluntat de fer les coses bé   i tirar endavant, de fet la nova  alcaldesa és una persona humanament estupenda, fa anys que ens conèixem i ara que hem pactat que  finalment  no m’incorporaré de nou a les estructures de l’Ajuntament  , ho puc dir sense ànims de que soni a "piloteig".

La veritat és que hem estat d’acord en que el millor tal i com estan les coses ara era no tornar en aquests  moments, ara bé he de dir que tot i que el meu cap pensa que és la millor decisió, el meu cor s’ha entristit una mica quan he sortit de Sant Fost. 

M’he sentit acollit i estimat , i això és molt, gràcies a tots.

Tweet

Tweet

D’entrada cal dir que l’Estat del Benestar, és un bon model que encara perdura els nostres temps i que més que una crisi el que està travessant és un període de transformació i acomodació els nous temps, hi ha  diferents factors que aprofundeixen en aquesta tesis:

 Ø      La globalització.-  Afecta i molt a l’ESTAT DEL BENESTAR , fonamentalment la competència en producció dels països asiàtics. 

Ø      Els ”abusos”  o el “frau” a l’ESTAT.-  fonamentalment  les persones fan servir diferents estratègies per fer servir les diferents prestacions que ofereix el model. 

Ø      Atur i el seu increment.- Quelcom que sovint sacseja l’economia d’una país i en conseqüència els seu model polític aplicable.

 Ø      Envelliment de la població i per tant més prestacions.-  És un ítem cabdal en la situació actual. 

Està  clar que el model català , tot i tenir que polir moltes coses, sobretot  aspectes sanitaris,en comparacions internacionals és un model que satisfà al ciutadà en general com a ESTAT DEL BENESTAR 

En conclusió  , l’ Estat ha d’ adaptar-se i evolucionar cap a les noves realitats socials (envelliment, immigració, globalització, atur, etc…). Evidentment sembla ser que s’ esta treballant en aquesta línia, encara que s’han de millorar els models de gestió.A priori, llavors, no podem parlar d’ una "crisi" en si mateixa per falta de finançament o be com he exposat per una manca de gestió eficaç, sinó mes be s’ha de parlar d’ una evolució.En els últims anys, part d’ aquesta evolució la hem pogut observar amb les privatitzacions, paro aquesta s’ha d’ entendre com a sinònim d’ una millor gestió i control dels serveis i no com una reducció en els drets d’ aquests en detriment de la població. 

Tweet

AQUI TENIU EL VIDEO DEL PROGRAMA " CONNECTA JOVE" UNA DE LES ÚLTIMES EXPERIÈNCIES

EDUCATIVES DE LA GRESCA, JOVES QUE ENSENYEN INFORMÀTICA ELS ADULTS

C orria l’any 1994 quan un grup de joves d’uns 20 anys, ens vàrem plantejar montar un esplai a "l’altra banda del riu". Erem , inicialment 6 joves, tres noies i tres nois, cinc veïns de Cerdanyola, certament allà on demanavem ajut , ja fos a les entitas veïnals, els

La Gresca, una experiència de treball comunitari contra l’exclusió social a través del lleure amb infants i joves

El Centre d’Esplai La Gresca treballa, des de 1994, en els barris Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons de Cerdanyola del Vallès i Ripollet, amb el desig d’educar infants i joves en el temps lliure amb una vocació transformadora i d’inclusió social. Aquests dotze anys són la història de la construcció d’un projecte compartit, creatiu i ambiciós, d’una feina feta amb il·lusió i esforç, partint d’una actitud i un compromís ciutadà i solidari amb l’entorn.

La història de La Gresca és la història d’una voluntat: d’un grapat de veïns i veïnes i amics i amigues de fora del barri que, lluny de delegar la responsabilitat a les institucions, any rera any s’han mobilitzat per la formació d’infants i joves i la millora de la vida del barri.

partits polítics, les escoles, ciutadans anònims, tots ens donàven el seu suport , o millor dit gairebé tots, però dels que ens van posar pals a les rodes millor no parlar-ne, allà ells amb la seva consciència.

Gairebe tots  erem estudiants de pedagogia, o quelcom similar , i teníem clar una cosa

Tweet