Des de les golfes…(JA NO S\’ACTUALITZA)

  

E ra l’any 1993 i un  grup de joves estudiants de diferents matèries relacionades amb l’educació, ens reuniem a Cerdanyola, a casa de’n Martí i Guillem Galofré, teníem clar una cosa volíem iniciar una  experiència de treball comunitari que lluités contra l’exclusió social a través del lleure amb infants i joves, al barri de Can Tiana – Pont Vell de Cerdanyola-Ripollet.

Erem 5 , quatre de Cerdanyola i un de Ripollet (un servidor), vàrem pensar en diverses fòrmules (esplais, grup excursionista , entitat social, etc), a tots el que demanavem ajut (entitats veïnals, escoles, partits polítics, ajuntaments, persones particulars) els semblava una gran idea i gairebé tots ens ajudaren (no és el moment de’n enrecordanos d’aquells que ens van posar pals a les rodes, allà ells amb la seva consciència), i mica en mica prengué forma el Grup  Recreatiu Educatiu Cultural Social i Alternatiu , les iniciales dels qual son GRESCA  

D’aquell inici dur, sense un espai  pròpi, amb el material de les associacions de veïns, o el particular de casa, el que va quedar clar va ser un model d’intervenció que defensava una presència que volia ser popular, comunitària, educativa, personalitzada i alliberadora.

Vàren ser moltes les hores a casa dels Galofré o a l’espai "EL SAFAREIG" de Cerdanyola , definit el projecte educatiu d’implantació en el barri, molts els sopars, moltes hores, moltes.

La gent va anar canviant, alguns abans (la Neus creadora del logotip que encara ara perdura va anar a viure a London) la Carme ho va deixar per l’universitat, més tard (un any després) jo també vaig marxar, molts han estat els moments durs que la Laura Ceamanos sóla ha tirat del carro, ja que els germans galofré, tot i no estar mai desvinculats del tot, també van haver de marxar una temporada per tornar més tard.

Però durant tot aquest temps fins avui,on LA gresca és el pal de paller del barri (amb esplai diari, projectes per agent jove, gen gran etc)   ha estat un camí de  construcció d’un projecte compartit, creatiu i ambiciós, d’una feina feta amb il·lusió i esforç, partint d’una actitud i un compromís ciutadà i solidari amb l’entorn, en fa goig veure avui LA GRESCA en que s’ha convertit, pero obra i gracia de tots els monitors posteriors clar, quina tasca la de la MArta i la Graci! ës un puntal al barri!

Nois/es cal crèixer, ara cal transformar-se , us vaticino uns temps dificls, cal pasar a èsser fundació pròpia per donar resposta als nous reptes i problemes que la societat planteja, només així, amb una certa independència de les administracions podrem seguir avançant, ja   he dit en alguna ocasió,els seus actuals responsables, que aquesta és la meva opinió, i com sàbeu si opteu per aquest camí estic dispossat a ajudar-vos,

I per cert, deixeu-me dir des d’aqui amb tota la humilitat del món , que per a mí és un gran honor inigualable e inmerescut cada cop que escolto en boca d’un dels actuals monitors refereir-se a la meva persona  no només com Ricard sinó com "Ricard, un dels membres fundadors" és el més gran honor i recompensa que haguès pogut tenir mai

 GRÀCIES

Tweet

Dijous passat, a l’IES Isaac Albéniz de Badalona, finalitzava una nova temporada de les xerrades-coloqui que en Pere Salvador i un servidor fem per la província de Barcelona, parlant amb pares d’adolescents sobre els seus fills i les drogues, activitats promogudes  pel centre SPOTT de la Diputació de Barcelona.

Ha estat una temporada llarga, que ens ha dut a diferents instituts de la província de Barcelona, creiem aplegar unes 1500 persones en total, sempre en hores intempestives , i sempre parlant del mateix, de la relació entre drogues i adolescents, en totes hi havia un denominador comú : el compromís

Compromís per part dels professors i professores que les organitzaven,ja que totes les xerrades s’han desenvolupat al vespre (hem sortit d’instituts a les deu i a les onze de la nit) parlant amb gent plenament compromesa i entregada al seu treball docent, perquè creuen que l’educació es el mitjà imprescindible per assolir una societat justa, on tothom, a través dels estudis i de la formació, pogui tenir les mateixes oportunitats, per això organitzen aquestes trobades. Gràcies a tots.

Pares i mares , realment compromès amb l’educació dels seus fills/es, que creuen que  l’educació no és un acte individual, la formació, l’adquisició de coneixements, l’assumpció de valors per part de les persones es produeix en un context social, per tant ells són agents protagonistes.

Especialment emotiva la xerrada celebrada a un IES del qual obviaré el nom per motius de confidencialitat, on els pares es mostraven sobrepassats pel tarannà dels seus fills, i on varem estar gairebé cinc hores intentant parlar amb ells.

Per què el noi  és el protagonista dels processos d’aprenentatge; defensem una cultura on l’aprenentatge és significatiu perquè respon a l’acció, la implicació i la reflexió sobre allò que s’aprèn. La participació és, també, la complicitat, el consens i el treball en comú de famílies, estudiants, professionals i altres agents educadors, buscant la coherència en les seves actuacions, establint espais per a la confiança mútua i l’actuació col·lectiva.

Aquestes persones que hem conegut són les que fan el món gran, en el sentit humanista del terme, i que aporten riquesa i valor a les comunitats on pertanyen. El món ha progressat gràcies als inventors, als científics, als filòsofs, als artistes, però ho ha fet sobretot perquè hi ha un tipus de persones que contribueixen, amb les seves qualitats, amb la seva capacitat d’estimació al proïsme, amb el seu treball constructiu, a enfortir la base de civilitat, de compromís social, de solidaritat, que fa ric un país i una societat, la base d’on neix la cultura, la curiositat científica i el pensament. Aquesta és, sempre, la màxima riquesa d’una col·lectivitat: la seva gent, els seus valors, que comparteixen, transmeten i defensen en benefici del bé comú.  

GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU ESCOLTAT,  I FINS AVIAT!!!

Tweet

A L’IES LES TERMES TENIM LA SORT DE COMPTAR AMB UNS CICLES FORMATIUS DE SECRETARIAT INTERESANTÍSIMS, LA SEVA METODOLOGIA , COMPTAR AMB UNA EMPRESA SIMULADA, "TOT INFORMÀTICA SL" MITJANÇANT LA QUAL  L’ALUMNE APREN AMB CASOS REALS ÉS DEL TOT INNOVADORA I ESTIMULANT (LA MATRICULA CREIXENT ANY RERA ANY AIXÍ HO DEMOSTRA) US PRESENTO UN MAGNÍFIC VÍDEO DE 2.24 DE PRESENTACIÓ DE L’EMPRESA.

FELICITATS, JORDI, ISABEL, VIÇENTS, MARIBEL I DAVID!

Tweet

“Difícilment tindrem líders de partits polítics que siguin bons jans, perquè amb la bonhomia no s’arriba  enlloc en política"                                                                                

                                                                  Imaginari Popular  Poques vegades una afirmació pot ésser més equivocada que la que encapçala aquest post, poques afirmacions hi ha  més arrelades en l’inconscient social que aquesta. Poques frases poden ofendre més qualsevol professió que la d’inici, en poques professions trobaríem tanta gent d’acord amb aquesta oració sobre l’actuar dels seus colegues-adversàris. Aquesta setmana que finalitza he tingut ocasió com gairebé mai de compartir diferents espais informals amb polítics professionals, amb diferents responsabilitats (dinars, sopars, treballs universitaris, converses virtuals ) , i he de dir una cosa que per òbvia sovint no  ens adonem :ELS POLÍTICS SÓN PERSONES,  I PER TANT HI HA DE TOTS ELS COLORS I GUSTOS (bones, dolentes, mediocres, etc…) El que passa és que acostumem a jutjar-los per les seves actituds en els períodes electorals, que és quan es posa de manifest la degradació que ha patit la pràctica política. Polítics que demonitzen el seu adversari, que  ridiculitzen les seves idees o que ens avorreixen  amb les seves innombrables promeses. Ja vaig explicar en un altre post que els polítics no són els únics responsables del que està passant Com deia aquesta setmana,  he tingut ocasió de compartir espais amb polítics i m’he meravellat de la seva personalitat , a mi no m’han de convèncer sobre la seva bondat però crec que cal fer pedagogia per a que els percebem com a actors  fonamentals d’un lloc on   les  inquietuds de tots estan en joc , i per això ens cal mútuament  la confiança en ells.  Cal  donar les gràcies a moltes persones, que s’hi llancen a aquesta aventura de la política, amb el sarró carregat d’il·lusions, i seguint una línia clara, sovint són cridats i menystinguts , sense cap motiu, només per què són polítics, i res més injust, ells se la juguen per tots, especialment els que estan més en primera linia , els que treballen en la política local.Per últim  deixeu-me dir des d’aquí, molt humilment : Moltes gràcies a tots els polítics que m’heu permès conèixer-vos d’aprop!  

Tweet

“Difícilment tindrem líders de partits polítics que siguin bons jans, perquè amb la bonhomia no s’arriba  enlloc en política"                                                                                

                                                                  Imaginari Popular 

 Poques vegades una afirmació pot ésser més equivocada que la que encapçala aquest post, poques afirmacions hi ha  més arrelades en l’inconscient social que aquesta.

 Poques frases poden ofendre més qualsevol professió que la d’inici, en poques professions trobaríem tanta gent d’acord amb aquesta oració sobre l’actuar dels seus colegues-adversàris. 

Aquesta setmana que finalitza he tingut ocasió com gairebé mai de compartir diferents espais informals amb polítics professionals, amb diferents responsabilitats (dinars, sopars, treballs universitaris, converses virtuals ) , i he de dir una cosa que per òbvia sovint no  ens adonem :ELS POLÍTICS SÓN PERSONES,  I PER TANT HI HA DE TOTS ELS COLORS I GUSTOS (bones, dolentes, mediocres, etc…) 

El que passa és que acostumem a jutjar-los per les seves actituds en els períodes electorals, que és quan es posa de manifest la degradació que ha patit la pràctica política. Polítics que demonitzen el seu adversari, que  ridiculitzen les seves idees o que ens avorreixen  amb les seves innombrables promeses. Ja vaig explicar en un altre post que els polítics no són els únics responsables del que està passant

 Com deia aquesta setmana,  he tingut ocasió de compartir espais amb polítics i m’he meravellat de la seva personalitat , a mi no m’han de convèncer sobre la seva bondat però crec que cal fer pedagogia per a que els percebem com a actors  fonamentals d’un lloc on   les  inquietuds de tots estan en joc , i per això ens cal mútuament  la confiança en ells.  Cal  donar les gràcies a moltes persones, que s’hi llancen a aquesta aventura de la política, amb el sarró carregat d’il·lusions, i seguint una línia clara, sovint són cridats i menystinguts , sense cap motiu, només per què són polítics, i res més injust, ells se la juguen per tots, especialment els que estan més en primera linia , els que treballen en la política local.

Per últim  deixeu-me dir des d’aquí, molt humilment : Moltes gràcies a tots els polítics que m’heu permès conèixer-vos d’aprop!  

Tweet

ENTENDRE EL CONFLICTE COM A QUELCOM INEVITABLE, I PER TANT DOTAR-SE D’EINES QUE AJUDIN A SORTIR DE LES  SITUACIONS HA ESTAT SEMPRE UNA CONSTANT, EN AQUESTA LINIA VAIG ÈSSER UN DELS PRIMERS HABILITATS COM A MEDIADORS FAMILIARS DEL JUTJAT DE CERDANYOLA, TANMATEIX VAIG   DECIDIR DEDICAR-ME  ÚNICAMENT AL TORN D’OFICI DEL CITAT JUTJAT, PER TAL DE PRESTAR-ME COM UNA EÏNA AL SERVEI DE LES PERSONES I PUNT. ARA HE FINALITZAT LA MEVA INTERVENCIÓ EN UN ALTRE ÀMBIT DE LA NEGOCIACIÓ DE CONFLICTES, HE PARTICIPAT EN UN JOC DE ROL VIRTUAL DE L’UNIVERSITAT OBERTA SOBRE LA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI COL.LECTIU DE LA FACTORIA DE FORD A ALMUSSAFES I EL RESULTAT FRUSTANT: DOS MESOS DE CONVERSES SENSE ACORD 

HE APRES PERÒ QUE  LES DISCUSIONS SEMPRE ES PRODUIEXEN EN UN CONTEX, MAI ÉS ABSTRACTA, I EL QUE PAPER FONAMENTAL DE LA PARAULA.

AQUESTA SITUACIÓ ÉS UN ELEMENT FONAMENTAL DEL CONFLICTE. NO S’HI VAL A TIRAR PILOTES FORA EXPLICANT EL CONFLICTE PER RAONS EXTERIORS A LA SITUACIÓ (COM PER EXEMPLE, AL·LUDINT A LA PERSONALITAT DELS PARTICIPANTS), COSA QUE NO VOL PAS DIR QUE ELS PARTICIPANTS NO DESCRIGUIN EL CONFLICTE EN AQUESTS TERMES, DE FET HO FAN GENERALMENT. PERÒ MAI NO TENIM UN ACCÉS “DIRECTE” A LA SITUACIÓ, SI NO QUE EL TENIM PER MITJÀ DE LA DESCRIPCIÓ D’AQUESTA EN LES NARRACIONS DELS PROTAGONISTES, O SI NOSALTRES HEM VISCUT AQUESTA SITUACIÓ, EN LA NOSTRA PRÒPIA NARRACIÓ, QUE NO DEIXA DE SER UNA VERSIÓ MÉS. 

EL CONFLICTE ES CONSTRUEIX GRÀCIES A LA NARRACIÓ I EN LA NARRACIÓ QUE EL FA PALÈS, I ÉS AQUESTA LA QUE TÉ EFECTES SOBRE LES ACCIONS DELS PROTAGONISTESNO S’HA DE DEIXAR MAI DE BANDA EL PODER DEL LLENGUATGE I, PER TANT, ESTAR SEMPRE ATENTS A ANALITZAR TOT EL QUE ES DIGUI SOBRE UN CONFLICTE DETERMINAT. ELS OBJECTIUS I LES CATEGORIES SÓN LINGÜÍSTICS I, PER TANT, SEMPRE DEPENEN DE COM NARREM ELS FETS. COM QUE SEMPRE HI HA MÚLTIPLES VERSIONS POSSIBLES DE QUALSEVOL FET, CALDRÀ TROBAR LES INTERPRETACIONS QUE PUGUIN COMPARTIR LES PARTS ENFRONTADES O, SI MÉS NO, CALDRÀ FER-LOS VEURE DE QUINA MANERA LES “HISTÒRIES” QUE EXPLIQUEN DIFICULTEN O FACILITEN LA GESTIÓ DEL CONFLICTE.

FINALMENT DIR QUE EN EL CONFLICTE SEMPRE HI HA ESPAI PER  A LA TRANSFORMACIÓ I EL CANVI.

Tweet

Hi ha una màxima que encara que dolorosa certa : la guerra unifica, perquè en la guerra és tot més senzill, tothom pot distingir a l’enemic.

Però en la pau, ai en la pau,  moltes vegades no se sap distingir a l’enemic, i això acostuma a  generar diferències i tensions  entre les persones.

Escollir l’enemic equivocat et pot dur més problemes que no pas escollir l’amic equivocat.

Tweet

Corria l’any 2004, i vaig decidir provar fortuna en el mon de la formació virtual, els meus companys en parlàvem meravelles de l’UOC, tot i el seu excessiu preu, per la baixa velocitat de descarregues i la poca o nul·la oferta de tarifes planes, cosa que convertia aquesta universitat en realment inviable, per aquest fet vaig apostar per l’Universitat de Barcelona, i la seva recent inaugurada sortida a la xarxa en la que llavors anomenarien Universitat de Barcelona Virtual- més tard IL3-  per fer el Postgrau  que en permetés especilaitzar  en la gestió local de Polítiques Educatives, la major diferència entre les dos univeristats era  que  a l’UB no calia de connexions diàries amb una o dos setmanals hi havia prou

Per a quan vaig finalitzar el postgrau , el juny de 2006, tot i l’experiència enriquidora dels estudis, la metodologia atractiva i innovadora que m’havia captivat, es mostrava ja obsoleta davant la potent Universitat Oberta de Catalunya, molt més interactiva amb el professor, i molt més semblant a un aula ordinària., així que llavors vaig decidir-me per fer Ciències del Treball en allí.

Avui, he passat per la seu de l’IL3 , trasllada i situada ara al flamant districte 22@ de Barcelona, he entrat i he vist un imponent edifici on s’intenta ofertar uns estudis de postgrau que malahauradament  no sàben cap  on naveguen , i no troben gairebé alumnes. Descartada ja l’aposta per la tecnologia puntera, com  l’UOC, una altra universitat, en aquest cas la Pompeu Fabra, se li ha avançat en el paper d’oferir un Servei de Postestudis d’altíssima qualitat, i és que sembla que l’anomenat  procés de Bolonia, hauria de servir també per resituar el mapa de la formació on-line, i posar una mica d’orde en el paper de les universitats catalanes, i tot apunta a que l’UB tot i la seva aposta es quedarà enrrera,  malhauradament les dos universitats catalanes pal de paller abans , l’UB i l’UAB, no s’han adonat del pas de les Noves Tecnologies, l’UB ho intenta, trobarà el seu lloc en el panorama virtual Català? Així no, continguts és el que cal, més que grans edificis.

Tweet

Divendres tots els escolars de Ripollet sortien amb un tríptic on s’anunciava els Casals d’estiu municipals, francament fa goig de veure’l. L’oferta municipal s’ha ampliat d’una a Quatre escoles i l’horari ha passat d’un escarransit de 9 a 13 a un completíssim de 9 a 17 amb Servei de menjador inclòs, i amb Serveis opcionals com el canguratge de 8 a 9 o les colònies finals, repeteixo fa goig de veure l’oferta de Ripollet.

El camí recorregut fins aquí ha estat llarg i ple de sobresalts, que quelcom havia de canviar en el món del lleure ripolletenc era una  evidència  ja feia anys , l’aparició d’ofertes privades a dojo no era més que la demostració palpable que la distància entre l’oferta pública i la realitat social cada cop era més gran.

En el camí del canvi, molts han estat els agents participatius a nivell comunitari i social, un humil servidor ha ocupat un seient privilegiat en el final d’aquest camí, el que ha suposat la comissió que ha signat el Pacte pel Lleure 2008.

Molts han estat els esforços de les entitats i administracions implicades en la busqueda d’un consens per fer una proposta moderna, flexible i adaptada els temps que corren, sense oblidar però els estendards d’excel·lència i qualitat educativa que sempre han acompanyat els diferents Casals d’estiu que s’han fet a Ripollet, i sense cap mena de dubte s’ha aconseguit.

Sota el meu particular prisma vull agrair especialment als representants de les ampes públiques les seves aportacions, canalitzades mitjançant la Maria José (Tatché ) i jo mateix, vull anomenar-los a tots, a la Montse (gassó), en Miquel (escursell) , la Maria (clavé), l’Alicia (martinet), la Isabel (Pinetons) , la Lourdes (Tiana) i la ja citada Maria José , per què tots hem fet un equip envejable, amb constant comunicació, e intentant que el document final reflectís les idees de tothom i ho hem aconseguit.

Agraeixo també tots els altres membres de la taula les seves aportacions, el seu tarannà, i la seva visió optimista de l’educació en el lleure, especialment notòri el paper dels tècnics de Joventut de l’Ajuntament, tant de l’Albert com del Jose maria.

I ara un últim repte, saben els meus íntims, que tinc una visió pedagògica inclusiva del lleure, i no voldria acabar aquest post sense fer-ne esment, crec que una vegada aconseguida aquesta fita important i que posa a Ripollet a la avantguarda de les ofertes educatives en el món del lleure, cal començar a parlar, a trencar la barrera que actualment existeix entre el món de l’esport i el del lleure. Sota la meva òptica no és comprensible que els anomenats Casals esportius no tinguin cabuda en el món del lleure i es plantegin com quelcom diferenciat , en espais diferents i en organitzacions diferenciades. Jo penso en un lloc comú (o és que a les escoles no és pot fer esport?) que abarateixi costos estructurals, que puguin ésser reinvertits en el mateix casal, que no obligui a les famílies a escollir entre esport o esplai ,  però en fi aquesta és una llarga teoria, és un nou debat, de moment gaudim del que tenim.

Tweet

Presento breu article publicat a l’espai UOC, d’un humilit servidor, sobre la perspectiva que del conflicte té la piscologia social.

El conflicte és vist no com un problema sinó com una oportunitat, tanmateix es tracta de l’unica manera que tenen els éssers humans per provocar canvis en la realitat, si vol que qualsevol entitat o organització prosperi cal el conflicte. Ara bé es tracta d’una oportunitat que es pot convertir en laberíntica i que cal ordenar bé en situacions objectives i concretes. La psicologia social ens presenta el conflicte com a quelcom que succeeix i donat que tots els conjunts socials que fem la societat som els responsables de les relacions que mantenim, per tant tota persona pot transformar la construcció social i encaminar en una direcció o un altre, en conseqüència tots som potencials constructors o negociadors de les situacions que fabricant el teixit social. 

Des d’aquesta visió, quan es va referència doncs al conflicte, haurem de parlar de la gestió del mateix, ja que si s’entén com quelcom dinàmic , més aviat com una gran eina (les diferents sub-eïnes seran doncs les teories psicosocials) catalitzadora del procés de canvis, la intervenció en ell ha de ser activa per a la construcció de les  xarxes socials, i no passiva, per això parlem de gestió.

ACOMPANYO AIXÒ AMB MATERIAL PEDAGÒGIC  CREAT AMB EN PERE SALVADOR PER TREBALLAR EL CONFLICTE EN GRUPS D’ADOLESCENTS CLICK AQUÍ:  CONFLICTE.ppt

Tweet